Esglesies Cristianes i Nazisme.

Un mica d’historia …

‘Esglèsia Catòlica és i ha estat una organització política i religiosa tradicionalment enfrontada als interesos geoestratègics de la nació catalana i per mor d’això i d’altres motius, vista per alguns catalans com un enemic a criticar i/o destruir. Aquesta postura, però, no té en compte el rerafons d’una institució bimil·lenària que continua influïnt en la vida espiritual de milions de persones del món i de Catalunya.
El paper jugat per l’esglèsia catòlica a l’Alemanya nazi té clarobscurs, com el de la majoria de sectors socials alemanys de l’època. Aquest és un post cronològic que intenta centrar el tema, destacant alguns punts positius i de vegades heroics de cristians (catòlics i protestants) d’aquella època.

Dietrich Bonhöffer, destacat teòleg luterà de la resistència antinazi (penjat pels nazis amb gran part de la seva família)

Alguns fets per a situar-nos històricament:

5 de juliol 1935: Von Preysing és nomenat bisbe catòlic de Berlín. Opositor al règim nazi, declarà quan els nazis arribaren al poder: “Hem caigut en mans dels delinqüents i dels ximples”.

Març 1936: Un catòlic suís demana orar per la mort de Hitler, fet que aprofiten els nazis per a una nova campanya anticatòlica; el cardenal alemany Von Faulhaber (figura clau en la col·laboració de l’Església Catòlica alemanya amb els nazis i qui ordenà sacerdot l’actual Papa Ratzinger), en un sermó, declara:
“que un llunàtic a l’estranger hagi tingut un atac de bogeria… això justifica la sospita general contra els catòlics alemanys? Ens sentim ofesos a causa d’aquest interrogatori de la nostra lleialtat a l’Estat. Donarem avui una resposta, una resposta cristiana: Homes catòlics, pregarem ara junts, un parenostre per la vida del Führer. Aquesta és la nostra resposta”.

La Policia Política Bavaresa emet ordres per arrestar tots els sacerdots que gosen criticar l’ordre pel qual exclouen les monges de les escoles privades. El General Vicari Buchwieser de Munic (al càrrec de la diòcesi en absència del Cardinal Faulhaber) mana al clergat de llegir una pastoral conjunta dels bisbes bavaresos que critiquen aquesta ordre, mentre el govern mana a la policia que apunti els noms dels sacerdots que llegesquen la pastoral.

Agost de 1936: Comencen els Jocs Olímpics de Berlín. França declara una política de no-intervenció i els Estats Units d’estricta neutralitat a la Guerra Civil espanyola. Els palestins, aliats amb potències feixistes, ataquen 38 colònies jueves a Palestina. Primeres execucions de les grans purgues stalinistes.

9·1936: Detencions de rabins alemanys per la GESTAPO i clausura d’organitzacions jueves. Plans de sectors nazis per a reestablir l’antiga religió pagana dels teutons, amb detallades indicacions per a restringir el sacerdoci, nacionalitzar les propietats eclesials i servar i restaurar els antics monuments.

10·2·1937: Oficials nazis tanquen totes les escoles catòliques a Baviera.

Febrer 1937: Publicació de l’Encíclica Papal antinazi Mit Brennender Sorge (Amb ardent procupació).

21·3·1937: Diumenge de Rams, lligen l’encíclica des dels púlpits de totes les Esglésies Catòliques en Alemanya. L’han passada de contraban a Alemanya, l’han impresa secretament i l’han distribuïda per missatgers per tota la nació. “Amb l’ansietat profunda i creixent desànim” Pius XI diu que ha observat les tribulacions de l’Església Catòlica a Alemanya, on el Concordat de 1933 és ara violat obertament, i la consciència del fidel és oprimida com mai abans. “La creença veritable en Déu és irreconciliable amb el deïficació de valors terrenals com la raça, el poble o l’estat, que són importants en l’ordre natural, però mai no poden ser la definitiva norma de totes les coses. La creença en un Déu nacional o una religió nacional, és igualment un greu error. El Déu del Cristianisme no es pot empresonar dins de les fronteres d’un sol poble, dins del pedigrí d’una única raça”.

A l’endemà la GESTAPO confisca totes les còpies que troba de l’encíclica. Prest tanquen i confisquen sense compensació dotze impremtes per haver-la impresa. Els bisbes i el Vaticà protesten enèrgicament.

El 6 d’abril de 1937 Hitler ordena la represa dels judicis contra clergues catòlics per immoralitat (aturats poc abans dels Jocs Olímpics).

12 d’abril de 1937: El Ministeri d’Exteriors Alemany envia una nota de protesta al Secretari d’Estat Papal, Pacelli, que descriu l’encíclica com a crida a lluitar contra el lideratge de l’Estat alemany i una greu violació del Concordat.

30 d’abril: Pacelli respon a la nota de protesta alemanya:
“La Santa Seu –declara- que té relacions amistoses, correctes, o com a mínim tolerables amb els estats d’una o una altra forma i orientació constitucionals, mai no interferirà en la qüestió de quina forma concreta de govern un determinat poble considera com al millor adaptat a la seva natura i requisits. També respecte a Alemanya, ha romàs fidel a aquest principi i pretén continuar així”.

1 de juliol de 1937 : La GESTAPO arresta de nou el pastor Martin Niemöller , líder de l’Església Confessant Alemanya a Berlín i col·laborador de Bonhöffer, el qual va descriure la passivitat alemanya davant el nazisme així:
“A Alemanya, vingueren primer pels comunistes, i no alcí la veu perquè jo no era comunista. Aleshores vingueren pels jueus, i no alcí la veu perquè jo no era jueu. Tot seguit vingueren pels sindicalistes, i no alcí la veu perquè jo no era un sindicalista. Aleshores vingueren pels catòlics i no alcí la veu perquè jo no era catòlic. Aleshores vingueren per mi –i llavors ja no hi havia ningú que aixecàs la veu”.
“En els últims anys he après a conèixer i entendre el profund arrelament del cristianisme en la vida terrenal; el cristià no és un homo religiosus, sinó un ésser humà per antonomàsia, tal com Jesucrist l’era… Vaig pensar que podria aprendre a tenir fe, intentant dur a la pràctica una mica així com una vida santa… Més tard em vaig adonar, i és del que seguesc convençut fins a avui, que únicament en aquest món pots aprendre a tenir fe”
“Una església és una església, quan existeix per a aquells que no hi pertanyen”.
“Dietrich considera que l’Església té una obligació incondicional envers les víctimes de tot sistema social, fins i tot si no pertanyen a la comunitat cristiana”.

Al setembre del 1937 la GESTAPO clausura el seminari clandestí de Finkenwalde. A Bonhöffer li prohibeixen predicar, ensenyar i finalment parlar en públic. Alhora li anuncien el perill de ser reclòs en un camp de concentració: “Donen per descomptat que callaré. Senyor, som febles, però mirem devers Tu”.

Al novembre de 1937, 27 exalumnes d’en Dietrich ja han estat detinguts.

18 novembre de 1937: Un càrrec catòlic rebutja donar permís perquè el Ministeri d’Afers Eclesiàstics consulti arxius diocesans sobre conversions jueves i matrimonis mixtos “en camps de secret pastoral”. Fins al moment, l’Església havia cooperat amb el govern tot assenyalant i separant els d’origen jueu. Però ara quan els catòlics d’origen jueu es veuen amenaçats, l’Església Catòlica ja dubta. Tanmateix, fins i tot llavors, continuaran revelant els noms de no-catòlics d’extracció jueva durant tots els anys de guerra, quan el preu de ser jueu és la deportació i la mort.

Hivern 1937-1938:“Tampoc no és pas arribat el moment (de regeneració) dels nostres països (occidentals): és menester que hi passi la guerra, que ja no pot trigar gaire, l’han merescuda tant que és inevitable. Després potser escampi l’horitzó. I per ventura arribi un temps en què deixin de semblar rebels a tota llei civil i enemics del gènere humà els qui volen fonamentar llur pau damunt els principis de la justícia i de la caritat”
(Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi, poc abans d’esclatar la 2ª Guerra Mudial, ).

3-9 Maig de 1938: Hitler visita oficialment Mussolini a Roma, però no envia cap salutació de cortesia al Papa, com seria normal.

7 de setembre 1938: Pius XI , durant una recepció de pelegrins catòlics belgues, condemna la participació de catòlics en moviments antisemites i diu que els cristians, descendents espirituals del patriarca Abraham, són “espiritualment semites”. Aquesta declaració és censurada per tots els diaris italians, inclòs “L’Osservatore Romano”.

7 d’octubre 1938: Les joventuts hitlerianes ataquen el Palau episcopal de Viena.

7 novembre 1938: Un exiliat jueu de 70 anys mata un diplomàtic alemany a París, això serveix de pretext per a una enorme campanya antisemita sobre la suposta “conspiració jueva mundial”.

8 de novembre 1938: Himmler en una reunió selecta de líders de les SS a Munic diu que en 10 anys hi haurà no sols una lluita entre nacions, sinó també una lluita ideològica contra els jueus, maçons, marxistes i catòlics a escala mundial.

9-10 de novembre 1938: Kristallnacht un progrom general contra els jueus alemanys, amb 36 assassinats i 20.000 arrestats.

Novembre 1938: Com a reacció a la Kristallnacht els Estats Units obren parcialment les fronteres a refugiats jueus.

Desembre 1938: Un informe intern de les SS diu que el 22’7% són catòlics malgrat les pressions perquè abandonin l’Església Catòlica.
Poc abans del començ de la Segona Guerra Mundial es realitzen moltes reunions clandestines de l’Església confessant (de la Resistència antinazi), a part dels detinguts, uns altres se n’han d’exiliar. Aquesta part de l’Església, encara que poc nombrosa, era una part important de l’oposició del cristianisme alemany contra la barbàrie nazi.
Si al 1937 comencen les primeres tensions fortes entre el III Reich i l’Església Catòlica, ara augmenten a causa de l’enquadrament obligatori del jovent catòlic dins les Joventuts Hitlerianes.

El 1939 el pastor i teòleg evangèlic D. Bonhöffer s’uneix a un grup clandestí de la resistència, amb alts oficials, amb base a Abwehr, l’Oficina d’Intel·ligència Militar, encapçalats per l’almirall Wilhelm Canaris, que volien enderrocar el règim nazi. Fins al seu arrest wn 1943 hi mantindrà contactes clandestins.

14 de gener 1939: El papa Pius XI urgeix als diplomàtics estrangers al Vaticà per concedir tants visats com puguin a les víctimes del racisme alemany i italià.

Gener-Febrer de 1939: Devers el desè aniversari del Tractat Laterà, Pius XI prepara un discurs del qual es diu que condemna el totalitarisme en els termes més durs. Després de la seva mort (10 de febrer), el seu successor, Pius XII, decideix no fer el discurs.

21 setembre de 1939: El Cardenal August Hlond , Primat de Polònia, arriba a Roma i personalment informa al Papa sobre les atrocitats alemanyes contra sacerdots catòlics a Polònia. La ràdio del Vaticà i “L’Osservatore Romano” conten la història al món.

24 de setembre de 1939: Komandos nazis calen foc a les sinagogues de tot Polònia. Els alemanys acusen els jueus de posar dels focs i imposen multes enormes a les comunitats jueves. (Edelheit)

Octubre- novembre de 1939: 214 sacerdots polonesos són executats, entre els quals tot el capítol catedralici del bisbat de Peplin.

1940: Von Preysing, bisbe catòlic de Berlín, ordena pregar a totes les esglésies de la seva diòcesi per 30 clergues detinguts a Prússia pels nazis.

11 d’agost 1940: El cardenal Bertram protesta oficialment per part dels bisbes alemanys pel Decret d’Eutanàsia a la Cancelleria de Reich: “Tal destrucció de l’innocents no sols viola la llei moral cristiana, sinó que ofèn el sentit moral del poble alemany i amenaça la reputació d’Alemanya al món”.
23 d’octubre de 1940: Heinrich Himmler, acompanyat del capità general de Catalunya, la primera autoritat política d’aleshores, i del batle de Barcelona, visita Montserrat. L’abat del monastir es nega a rebre’l delegant l’acollida a un monjo. L’interés més específic de Himmler era visitar les coves i els túnels que hi ha a la muntanya, objectiu que tampoc assoleix.

12 novembre 1940: Göbbels escriu al seu diari: “Llarga conversa sobre vegetarianisme i la religió a venir amb Hitler. El Führer és totalment coherent en aquest tema i té tots els arguments preparats”. Efectivament, Hitler preparava, en tant que depenguera d’ell i puguera, una religió “germànica” els models de la qual eren el paganisme germànic antic i la Jihad islàmica

Juliol 1941: Maximilian Kolbe franciscà polonés que havia ajudat a amagar 2000 jueus, s’ofereix voluntàriament per a morir al camp d’Auschwitz en substitució d’un pare de família, Franciszek Gajowniczek. Després de tres setmanes sense aliments ni aigua és executat per injecció d’àcid carbònic.

17 de setembre de 1941: El Cardenal Bertram instrueix els bisbes alemanys sobre els mètodes per a tractar el “problema” dels catòlics “no-aris”. Suggereix d’utilitzar l’amonestació de St. Pau als romans i als Gàlates: “entre els qui creuen en el Crist no hi ha ni jueu ni grec, perquè tots són un en Jesucrist” (Romans 10:12, Gàlates 3:28).

29 de setembre de 1941: Més de 30.000 jueus són metrallats a Babi Yar, un barranc a les rodalies de Kíev, per un escamot d’assassins de les SS ajudats per milicians ucraïnesos.

1 d’octubre de 1941: A l’Arxidiòcesi de Posen a Polònia, han assassinat 74 sacerdots catòlics o bé són morts als camps de concentració, i 451 han estat internats en presons o camps. De les 441 esglésies d’aquesta diòcesi només 30 són encara obertes per als polonesos.

23 d’octubre de 1941: El rector catòlic Bernhard Lichtenberg , contrari a l’agitació antisemita i que continua fent una oració diària pels jueus, és finalment arrestat i torturat per les SS. Lichtenberg afirma que la deportació dels jueus és irreconciliable amb la llei moral cristià, i demana que el deixen acompanyar els deportats com a llur assessor espiritual. Serà condemnat a dos anys presó per “abús en el púlpit”.

27 d’Octubre de 1941: El bisbe Berning informa al Cardenal Bertram que la
Gestapo ha rebutjat la seva petició de permís per permetre als catòlics jueus portar l’Estrella de David dins l’Església. El Bisbe de Limberg informa el Bisbe Wienken, a Berlín, que el transport de jueus des de Frankfurt més d’hora en el mes havia inclòs catòlic “no-aris” als qual no havien concedit cap tractament preferent. Llur destí era especialment trist, deia, perquè eren considerats pels altres jueus com a apòstates (oportunistes). Harold H. Tittmann, ajudant de l’emissari especial de Roosevelt al Vaticà, intenta d’aconseguir que el Papa emeti una protesta pública contra l’afusellament d’ostatges en massa. Li responene que no ho poden fer ja que faria perillar la situació dels catòlics alemanys.

30 d’octubre d 1941: El bisbe Wienken informa al Bisbe Hilfrich de Limburg que les negociacions pel que fa a les deportacions de catòlics “no-aris” han començat en els nivells més alts.

“Allò que estan intentant, si fos possible, és destruir el cristianisme en Alemanya durant el lapse d’aquesta mateixa guerra, abans que no retornin els soldats…” (Pastoral col•lectiva de l’episcopat alemany contra el Règim Nazi, 1942).

Durant 1942 un nombre d’oficials catòlics que són a Rússia i a Polònia informen l’episcopat de les massacres dels jueus. Un oficial, Dr. Alfons Hildebrand, duu un permís especial de la seva unitat prop de Minsk per comunicar les massacres que havia presenciat al Cardinal Faulhaber. El Dr. Joseph Müller, un oficial del Servei d’Intel·ligència Militar de Canaris i confident del Cardenal Faulhaber, també manté l’episcopat ben informat de les atrocitats sistèmiques comeses a Polònia. Una altra font d’informació era Dr. Hans Globke, un catòlic i alt funcionari del Ministeri de l’Interior a qui confien temes racials.

27 de gener de 1942: Rosenberg amb l’acord de Bormann, publica una ordre prohibint qualsevol debat sobre qüestions religioses en el treball d’adoctrinament ideològic del Partit nazi.

30 de gener de 1942: Hitler, al Palau d’Esports de Berlín, reafirma la seva amenaça de preguerra a tomb dels jueus, repetint que “el resultat d’aquesta guerra serà la completa anihilació dels jueus”.

18 de Març de 1942: Martin Bormann publica una ordre que declara que una lletra presumptament escrita per Werner Mölders, el número u de la Luftwaffe, com a falsificació, i ofereix una recompensa de 100.000 marcs per qualsevol informació que dugui a la detenció de l’autor. Els nazis es preocupaven perquè en aquesta lletra, Mölders informava amb orgull que els catòlics, a causa de la seva dedicació, finalment estaven essent acceptats com a alemanys de ple dret i gaudint del respecte dels qui abans se n’havien burlat com a de gent dòcil i d’un altre món.

4 de juliol de 1942: En una conversa secreta enregistrada per Bormann, Hitler declara, “una vegada que la guerra s’acabi posarem un ràpid final al Concordat”. Les subvencions financeres seran immediatament suprimides i els comptes pendents (amb l’Església Catòlica) aclarits. Fins a llavors s’ha d’evitar qualsevol provocació.

28 d’Agost de 1942: Abetz informa al Ministeri d’Afers Exterior alemany que el Nunci Papal, sense invocar l’autoritat de la Santa Seu, havia demanat a Laval (del govern de Vichy) de controlar la severitat de les mesures contra els jueus en les deportacions en massa que havien començat feia poca a França.

24 de desembre de 1942: El papa Pius XII fa una altra de les seves crides per una conducta més humana en la guerra, durant un llarg missatge de Nadal per la Ràdio del Vaticà. La humanitat, diu, està en deute amb “centenars de milers de persones que, sense culpabilitat personal, de vegades sense cap altra raó que la seva nacionalitat o origen, eren condemnats a mort o exposats a un progressiu empitjorament de llur status”.,

22 de Febrer de 1943:Sophie Scholl, el seu germà Hans Scholl i Christoph Probst , membres fundadors de Die Weise Rose (La Rosa Blanca, grup cristià d’agitació antinazi a la Universitat de Munich) són decapitats quatre dies després de ser detinguts. Alex Schmorell, Kurt Huber i Willi Graf, companys dels primers, seran també executats durants els següents mesos. Llur primera acció havia estat la distribució del sermó del cardenal Clement August Graf Von Galen en contra de l’eutanàsia aplicada pel règim a disminuïts físics i psíquics.

27 de febrer de 1943: En el curs de la deportació dels últims jueus alemanys, la GESTAPO arresta, a Berlín, 6.000 marits cristians “no-aris” casats amb dones “àries”. Llavors s’esdevé una reacció inesperada: les mullers segueixen llurs marits al lloc de detenció provisional i es posen durant unes quantes hores a cridar i protestar a favor de llurs marits. Amb el secret de la maquinària de destrucció amenaçada, la GESTAPO allibera els marits “no-aris”.

Maig de 1943: Els bisbes catòlics holandesos prohibeixen als policies catòlics de col•laborar en la detenció de jueus, encara a costa de perdre els propis llocs de treball.

2 de Juny de 1943: El Papa comunica al Col·legi Cardenalici que ha prestat especial atenció a la difícil situació dels qui segueixen essent objecte d’empaitament a causa de llur nacionalitat i ascendència i que, sense culpa personal, són sotmesos a mesures per a anihilar-los. S’ha fet molt per aquests dissortats, diu el Papa, que encara no pot ser descrit. Cada declaració pública ha hagut de ser acuradament calculada “en interès dels qui pateixen, a fi que llur situació no es torni sens adonar-nos-en, encara més difícil i insuportable” Dissortadament, hi afig, els motius de l’Església per la compassió i el manteniment de les normes elementals d’humanitat ha trobat portes “que cap clau no podia obrir”.

26 de juny de 1943 : El bisbe catòlic de Berlín, Von Preysing envia de paraula per missatgers als altres bisbes que el decret sobre divorci ha estat novament ajornat. Demana als altres bisbes d’escriure lletres a tots els ministeris del govern nazi per demanar amb llenguatge contundent sobre on paren els deportats, i demanant cura pastoral dels cristians “no-aris” tot amenaçant amb una protesta pública. “A banda d’això, hom deu parlar clarament de les atrocitats infligides als jueus en general”.

19 d’agost de 1943:Lletra pastoral conjunta dels bisbes alemanys recordant als fidels que l’assassinat d’innocents està malament fins i tot si ho fan les autoritats i “presumptament” per al bé comú, com en el cas d'”homes de races i origen estranger”. Els bisbes criden a l’amor envers “aquells humans innocents que no són de la nostra gent i sang”, i “envers els reinstal·lats” (és a dir, els deportats a camps de concentració i extermini). En la pastoral no fan ús dels termes “Jueu” o “no-ari”.

10 d’octubre de 1943: L’administrador provincial de l’àrea de Regensburg informa que la unió lletra pastoral des dels bisbes el 19 d’agost que reprova l’assassinat d’innocents no ha tingut cap efecte durador. Escriu: “La població para escassa atenció a tals declaracions arriscades i carregades d’estipulacions”.

15-16 d’octubre de 1943: Els nazis comencen a detenir jueus a Roma. Però prèviament els nazis amenacen de prendre 300 ostatges de la comunitat jueva a no ser que els lliurin 50 quilograms d’or (equivalent a 56.000 $ U.S.) durant les pròximes 36 hores. Els jueus poden sols reunir 35 quilograms, i aleshores el Rabí major, Israel Zolli, demana i rep un préstec del tresor del Vaticà per cobrir el que hi faltava, amb el vist i plau papal).

16 d’octubre de 1943: El General Stahel, comandant militar alemany de Roma, rep una lletra signada pel Bisbe Hudal , cap de l’Església Alemanya a Roma, en la qual diu que “Us quedaria molt agraït si donàsseu ordre immediata d’aturar aquests arrests (de jueus) a Roma i la seva rodalia; temo que, altrament, el Papa hi haurà de posicionar-se obertament en contra i això afavorirà la propaganda antialemanya com a una arma contra nosaltres”.

18 d’octubre de 1943: Més de mil jueus romans, més de dos terços d’ells dones i nens, són enviats al centre d’extermini d’Auschwitz. Només 14 homes i una dona en retornaran vius després de la guerra. 7.000 dels 8.000 jueus romans evitaren la captura desapareixent i amagant-se. Aproximadament 4.000 d’ells, amb el coneixement i aprovació papal, trobaren refugi als nombrosos monestirs i cases d’ordres religioses a Roma. Unes quantes dotzenes trobaran protecció al Vaticà mateix.

25 d’octubre de 1943: El sacerdot jesuïta Alfred Delp , membre de la resistència alemanya, explica a sacerdots a Munic que el silenci de l’Església sobre el que estan patint els polonesos i els jueus i sobre els horrors comesos als camps de concentració amenaçarà l’acceptació de l’Església a la nova Alemanya de després de l’ensulsiada del règim nazi.

Novembre de 1943: El Dr. Gertrud Luckner, un oficial de Caritas (la major organització filantròpica catòlica) de Freiburg, és detingut mentre intenta passar de contraban una suma de diners per als pocs jueus restants a Berlín. Havia estat ajudant en fuites de jueus a través de la frontera suïssa durant anys i passarà la resta de la guerra en un camp de concentració.

5 de Desembre de 1943 : El rector, clergue i teòleg catòlic Bernhard Lichtenberg mor durant el transport al camp de concentració de Dachau. Havia estat detingut en 1942 per ser considerat “incorregible” a causa de les seves reiterades protestes contra l’antisemitisme i l’eutanàsia del govern nazi.

25 de desembre de 1943: El Bisbe Frings , en el seu sermó de Nadal, una altra vegada emfasitza que està malament de matar innocents sols perquè pertanyen a una altra raça, però una altra vegada el·ludeix la paraula “Jueu” o “no-ari”.

29 de gener de 1944: El Cardenal Bertram escriu al Govern nazi que ha rebut informes que les ordres promulgades per als jueus s’han d’aplicar ara als “Mischlinge” (mig jueus i ¼ de jueus).

“Aquests cristians ja havien estat declarats indignes de fer el servei militar, no podien assistir a institucions universitàries, etc. Ara escoltem que han de ser cridats a formacions especials per a serveis de treball” “Totes aquestes mesures apunten clarament a la segregació que al final els amenaça d’extermini”
“Els “Mishlinge” són alemany i cristians, rebutjats sempre pels jueus”
“Els catòlics alemanys que són realment nombrosos cristians en Alemanya, quedarien profundament ferits si aquests amics cristians ara han de trobar un destí semblant al dels jueus”.

17 d’abril de 1944 : El Dr. Max Josef Metzger , sacerdot catòlic, pacifista històric, i fundador del moviment “Una Sancta”, és executat per tenir contactes “sediciosos” amb el Bisbe d’Upsala a Suècia.

1 d’agost de 1944: A Pisa, Itàlia, els alemanys assassinen el filàntrop catòlic Pardo-Roques i sis jueus que ha estat protegint.

23 d’octubre de 1944: Rosenberg escriu a Martin Bormann proposant de reclutar tot el clergat alemany per a treballs forçats a causa d’escassetat severa de mà d’obra.

27 d’octubre de 1944: Bormann escriu a Rosenberg informant-lo que Hitler ha rebutjat la idea d’utilitzar els clergues per a treballs forçats.

24 de desembre de 1944: Ja amb la derrota de l’Alemanya nazi gairebé segura, el Papa Pius XII en el seu missatge de Nadal admet “que la forma democràtica de govern és considerada per molts avui com a un postulat natural de la raó mateixa”.

27 de gener 1945: Oscar Schlindler , un catòlic alemany membre del Partit Nazi, que té un cert nombre de fàbriques en l’àrea, salva 85 jueus d’un tren a Brünnlitz. Havien estat tancats als vagons de bestiar durant una setmana, i ja n’havien mort més de 20. Schindler allibera els jueus i els dóna menjar i refugi a risc de sa pròpia vida.

2 de febrer de 1945: El sacerdot jesuïta Alfred Delp, un convers al catolicisme, és penjat i la seva cendra escampada al vent.
Klaus Bonhöffer , el germà major de Dietrich, famós teòleg luterà empresonat pels nazis, és condemnat a mort pel “Jutjat del Poble Alemany”.

9 d’Abril de 1945 : L’Almirall Wilhelm Canaris, cap de l’Abwehr, el General Hans Oster i el pastor evangèlic Dietrich Bonhöffer són penjats el mateix dia i al mateix camp de concentració (el de Flössenburg)

26 d’Abril de 1945 : Tropes americanes arriben al camp de concentració de Dachau, on encara sobreviuen , a més d’altres presoners, 326 sacerdots catòlics alemanys. Un nombre encara més gran havia passat per aquest camp, hi havia mort de fam o de malalties o havien estat assassinats. Poc després, el Papa Pius XII esmenta aquests i molts altres actes de persecució per a dempostrar que l’Esglèsia Catòlica d’Alemanya havia resistit enèrgicament el règim nazi

publicat per http://blocs.mesvilaweb.com/mrocar el 23 d’abril de 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s