Arxiu d'etiquetes: ercros

Un additiu utilitzat per a pinsos animals conté restes radiactives

Oriol Lladó publicat a La malla.cat el 7 febrer del 2006 ( a partir de l’article de Pep Ros a El Temps  titulat Mengem Radioactivitat)

també es pot trobar resenya a terra.org i amb l’analisi del resultat rapportettableauxjanv06-erkimia i també l’entrevista  a RAC1
Un additiu per a pinsos animals comercialitzat per Ercros comercialitza i del qual se’n fabriquen 200.000 tones anuals conté elements radioactius. Aquest compost s’elabora des de 1973 a Flix (la Ribera d’Ebre), a partir de fosforita provinent del Sàhara Occidental que conté urani en el seu estat natural. El cas l’ha destapat la revista El temps, que aquesta setmana publica un reportatge acompanyat de les dades de dos instituts científics de referència a Europa que certifiquen la presència d’aquests elements radioactius. De moment, s’han mobilitzat un seguit d’entitats, entre les quals l’OCUC i Greenpeace, que han denunicat els fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La incògnita és fins a quin punt aquest additiu, que es barreja en el pinso dels animals, pot comportar problemes de salut al consumidor.

Abans de la publicació del reportatge, es va informar les autoritats que poden actuar per redreçar aquesta situació. No obstant, segons el periodista Josep Ros, totes van optar per no fer res. “Aquest fet és el que a mi em genera alarma; no entenc que qui ha de vetllar per la salut dels ciutadans no s’hi hagi fixat fins ara. Si un factor de risc no és imprescindible i és evitable, i aquest és evitable, sens dubte s’ha d’evitar”, va subratllar Ros en una concorreguda roda de premsa al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. El periodista entén el reportatge com una “empenta” per fer aquest pas i afrontar, d’una vegada, aquesta situació de risc tot aportat la informació científica i rigorosa que determini fins a quin punt la utilització d’aquest compost en pinsos per a animals pot ser perjudicial per a la salut o no.

De moment, la Generalitat de Catalunya ha pres nota de la notícia, -tal i com surt reflexat en diferents mitjans- però ha advertit que calen més estudis perquè les anàlisis, segons han dit representants del govern, s’han fet amb poques mostres. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària proposarà que el govern de la Generalitat faci estudis radiològics per aclarir la qüestió.

En declaracions a Televisió de Catalunya, que diumenge al vespre ja va avançar la notícia, Ercros ha assenyalat que compleix amb la legislació i que, a més, els fosfats que produeix són qualificats aptes per al consum animal pel Servei de Radioprotecció del Ministeri de Sanitat i Consum. L’empresa, ha volgut deixar clar que el fosfat dicàlcic s’afegeix a alguns pinsos en una concentració inferior a l’1%.

Un risc que no es pot menystenir

La presència d’elements radioactius, com ara el plom 210 i el poloni 210, qualificats com a especialment perillosos, justifica la urgència per a estudiar a fons quina és la dosi exacta que pot arribar fins a les persones. El doctor en Ciències Físiques Pere Carbonell, cap de servei de protecció radiològica pel Consejo de Seguretat Nuclear, ha remarcat que els efectes de les radiacions naturals s’ha de prevenir com les d’origen industrial. “El fet que estiguem parlant de poloni 210 ens fa pensar que estem davant d’un risc que, malgrat sigui amb dosis baixes, no es pot menystenir de cap manera”.

Carbonell va fer aquestes declaracions tot acompanyant l’autor de la notícia, que ha treballat en el reportatge durant un any i que ha hagut de patir, segons va confessar crípticament, la incomprensió dels seus caps -“aquesta història és també la història d’una anomalia informativa”, va dir- i de part d’una part de la comunitat científica. Josep Puig, del Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, una entitat clau en la promoció de la investigació, “un conegut laboratori públic del país va declinar fer l’anàlisi de les mostres del producte fabricat a Flix”.

És per aquest motiu, van deixar clar tan Ros com Puig, que es va haver de recórrer al laboratori de la Comissió de Recerca i d’Informació Indpendents sobre la Radioactivitat (CRIIAD) a Valence, França, i en una segon moment a l’Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear, l’IRSN, amb base a París.

El material fet públic en el reportatge pot tenir, al seu entendre, un abast major. El reportatge i les dades recollides -n’hi ha algunes que no figuren en l’article periodístic, però que han estat enviades a les autoritats competents, van precisar- revelen que no s’ha controlat prou bé l’ús d’una matèria primera radioactiva per a l’elaboració d’un producte que es relaciona amb la cadena alimentària humana.

Això obre preguntes de pes: de quina manera afectarà a la salut de les persones aquest additiu? Quan i com s’estudiarà aquest risc? Quins són els productes finals que el consumidor compra i que tenen la cadena alimentària afectada per aquest additiu? El grup Ercros és només una de les moltes empreses del món -i no és de lluny la més gran- que fabrica aquest additiu amb aquests ingredients: quina repercussió tindrà el que es faci a Catalunya en l’àmbit internacional?

El reportatge Mengem radioactivitat d’El temps, i la polèmica que ha generat, es perfilen com el primer pas per respondre aquestes preguntes.

Los lodos tóxicos del pantano de Flix aportan insecticidas al Ebro

El CSIC alerta del peligro del DDT, vetado en los 70 por sus efectos dañinos

ARCHIVO / JOAN PUIG
Los técnicos toman muestras del fondo del pantano de Flix, frente  a la fábrica de Erkimia, en el 2005. Foto: ARCHIVO / JOAN PUIG
SÍLVIA BERBÍS
FLIX

Coincidiendo con las crecidas notables del caudal, los residuos tóxicos acumulados en el pantano de Flix emiten DDT (dicloro-difenil-tricloroetano) aguas abajo y contaminan el último tramo del río Ebro. Así lo han confirmado estudios recientes realizados por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) sobre los vertidos de la empresa Ercros, antes Erkimia.
El DDT es un insecticida prohibido desde mediados de la década de los 70 y vinculado a una grave pérdida de biodiversidad y a diversos tipos de cáncer. Los técnicos sostienen que, aunque la fábrica Ercros dejó de producirlo desde 1945, la bolsa de residuos embalsada ha conservado el compuesto, que se dispersa con los movimientos de los lodos.

El MEJILLÓN CEBRA El investigador del CSIC Joan Grimalt explicó que el DDT, en el medioambiente o cuando es asimilado por algún ser vivo, se transforma en DDE (dicloro-difenil-dicloroetano), menos tóxico que el anterior pero más estable.
En el caso de Flix, se han analizado ejemplares de mejillón cebra cerca de la desembocadura del Ebro y se ha detectado que su organismo contiene niveles superiores de DDT que de DDE, lo que demuestra aportaciones “directas recientes” del primer insecticida, según afirma el técnico en el diario El Punt. Además, los científicos han constatado que “a medida que se movilizan parte de los fangos río abajo, también se movilizan el DDT y otros compuestos orgánicos”.
Aunque los niveles detectados en el agua son bajos, este tóxico entra en la cadena trófica y se acumula y persiste en los organismos vivos.
Hace algunos años, científicos del Instituto Municipal de Investigaciones Médicas (IMIM) estudiaron los efectos del DDE sobre un grupo de 100 niños del área de Flix que revelaron que aquellos que recibieron mayores dosis presentaban un menor desarrollo psicomotor.

OTRO FOCO EN EL CINCA
Sara Del Río, responsable de tóxicos de Greenpeace, recordó ayer que existe otro foco de contaminación por DDT en un afluente del Ebro, el Cinca. “Al menos hasta hace unos meses la empresa Montecinca, en Monzón, ha seguido produciendo dicofol, un pesticida que necesita DDT para su fabricación”, afirmó la activista.

Publicat a El peridodica 14 agost 2007