Arxiu d'etiquetes: radioactivitat

Un additiu utilitzat per a pinsos animals conté restes radiactives

Oriol Lladó publicat a La malla.cat el 7 febrer del 2006 ( a partir de l’article de Pep Ros a El Temps  titulat Mengem Radioactivitat)

també es pot trobar resenya a terra.org i amb l’analisi del resultat rapportettableauxjanv06-erkimia i també l’entrevista  a RAC1
Un additiu per a pinsos animals comercialitzat per Ercros comercialitza i del qual se’n fabriquen 200.000 tones anuals conté elements radioactius. Aquest compost s’elabora des de 1973 a Flix (la Ribera d’Ebre), a partir de fosforita provinent del Sàhara Occidental que conté urani en el seu estat natural. El cas l’ha destapat la revista El temps, que aquesta setmana publica un reportatge acompanyat de les dades de dos instituts científics de referència a Europa que certifiquen la presència d’aquests elements radioactius. De moment, s’han mobilitzat un seguit d’entitats, entre les quals l’OCUC i Greenpeace, que han denunicat els fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La incògnita és fins a quin punt aquest additiu, que es barreja en el pinso dels animals, pot comportar problemes de salut al consumidor.

Abans de la publicació del reportatge, es va informar les autoritats que poden actuar per redreçar aquesta situació. No obstant, segons el periodista Josep Ros, totes van optar per no fer res. “Aquest fet és el que a mi em genera alarma; no entenc que qui ha de vetllar per la salut dels ciutadans no s’hi hagi fixat fins ara. Si un factor de risc no és imprescindible i és evitable, i aquest és evitable, sens dubte s’ha d’evitar”, va subratllar Ros en una concorreguda roda de premsa al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. El periodista entén el reportatge com una “empenta” per fer aquest pas i afrontar, d’una vegada, aquesta situació de risc tot aportat la informació científica i rigorosa que determini fins a quin punt la utilització d’aquest compost en pinsos per a animals pot ser perjudicial per a la salut o no.

De moment, la Generalitat de Catalunya ha pres nota de la notícia, -tal i com surt reflexat en diferents mitjans- però ha advertit que calen més estudis perquè les anàlisis, segons han dit representants del govern, s’han fet amb poques mostres. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària proposarà que el govern de la Generalitat faci estudis radiològics per aclarir la qüestió.

En declaracions a Televisió de Catalunya, que diumenge al vespre ja va avançar la notícia, Ercros ha assenyalat que compleix amb la legislació i que, a més, els fosfats que produeix són qualificats aptes per al consum animal pel Servei de Radioprotecció del Ministeri de Sanitat i Consum. L’empresa, ha volgut deixar clar que el fosfat dicàlcic s’afegeix a alguns pinsos en una concentració inferior a l’1%.

Un risc que no es pot menystenir

La presència d’elements radioactius, com ara el plom 210 i el poloni 210, qualificats com a especialment perillosos, justifica la urgència per a estudiar a fons quina és la dosi exacta que pot arribar fins a les persones. El doctor en Ciències Físiques Pere Carbonell, cap de servei de protecció radiològica pel Consejo de Seguretat Nuclear, ha remarcat que els efectes de les radiacions naturals s’ha de prevenir com les d’origen industrial. “El fet que estiguem parlant de poloni 210 ens fa pensar que estem davant d’un risc que, malgrat sigui amb dosis baixes, no es pot menystenir de cap manera”.

Carbonell va fer aquestes declaracions tot acompanyant l’autor de la notícia, que ha treballat en el reportatge durant un any i que ha hagut de patir, segons va confessar crípticament, la incomprensió dels seus caps -“aquesta història és també la història d’una anomalia informativa”, va dir- i de part d’una part de la comunitat científica. Josep Puig, del Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, una entitat clau en la promoció de la investigació, “un conegut laboratori públic del país va declinar fer l’anàlisi de les mostres del producte fabricat a Flix”.

És per aquest motiu, van deixar clar tan Ros com Puig, que es va haver de recórrer al laboratori de la Comissió de Recerca i d’Informació Indpendents sobre la Radioactivitat (CRIIAD) a Valence, França, i en una segon moment a l’Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear, l’IRSN, amb base a París.

El material fet públic en el reportatge pot tenir, al seu entendre, un abast major. El reportatge i les dades recollides -n’hi ha algunes que no figuren en l’article periodístic, però que han estat enviades a les autoritats competents, van precisar- revelen que no s’ha controlat prou bé l’ús d’una matèria primera radioactiva per a l’elaboració d’un producte que es relaciona amb la cadena alimentària humana.

Això obre preguntes de pes: de quina manera afectarà a la salut de les persones aquest additiu? Quan i com s’estudiarà aquest risc? Quins són els productes finals que el consumidor compra i que tenen la cadena alimentària afectada per aquest additiu? El grup Ercros és només una de les moltes empreses del món -i no és de lluny la més gran- que fabrica aquest additiu amb aquests ingredients: quina repercussió tindrà el que es faci a Catalunya en l’àmbit internacional?

El reportatge Mengem radioactivitat d’El temps, i la polèmica que ha generat, es perfilen com el primer pas per respondre aquestes preguntes.

Transports Especials

Un cargamento con residuos altamente radiactivos saldrá por carretera, escoltado por la Guardia Civil, de la central nuclear de Almaraz (Cácerez) con destino a un centro de investigación de Bélgica. El envío consta de dos barras de combustible nuclear gastado. El transporte lo realizará la empresa pública Express Truck. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) no hará pública la fecha ni el recorrido por razones de seguridad. El viaje está asegurado por 297 millones de euros y fue aprobado de urgencia el pasado 27 de julio. Desde que en 1989 terminó el envío de los desechos de Vandellòs I, estos desplazamientos al extranjero han sido muy escasos.

La central de Almaraz comenzó hace años una prueba para alargar la vida de su combustible nuclear. Si actualmente realiza una recarga cada año y medio, su intención es mantener el combustible durante tres. Hace cinco años introdujeron en el reactor estas dos varillas de uranio y desde hace dos están enfriándose en las piscinas de la central. Cuando el uranio llega a la central es radiactivo, pero prácticamente nada en comparación con los residuos radiactivos, que mantienen su actividad durante decenas de miles de años.

Ahora esas dos varillas, de apenas un centímetro de diámetro y tres metros de alto, viajarán en un transporte especial al Centro de Investigación del SCK.CEN en Mol (Bélgica). La multinacional francesa Areva, líder en reactores mundiales, quiere ver cuál ha sido el comportamiento de las barras y poder convertirse en suministrador habitual de Almaraz, según fuentes del sector.

El 27 de julio pasado, en una reunión extraordinaria, el pleno del CSN informó “favorablemente la autorización específica a la empresa Express Truck SA para el transporte de dos barras de combustible irradiado”. Express Truck, con sede en Salamanca, es propiedad de la empresa pública Enusa, encargada de suministrar el combustible a las centrales españolas.

El envío cuenta con un seguro de 297 millones de euros, según lo acordado por Industria. El ministerio redujo “la cobertura de responsabilidad civil en función de la limitada cantidad de combustible irradiado que se va a transportar” y el CSN lo aceptó, según el acta de la reunión. El pleno se adelantó porque el siguiente estaba previsto para septiembre y el tema corría prisa. No acudieron la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, ni el vicepresidente Luis Gámir, de vacaciones.

Hasta 1983, el envío de combustible gastado al extranjero era una práctica frecuente (ahora cada central almacena sus residuos). La empresa británica BNFL alberga desde entonces 97 toneladas de residuos de la central de Garoña (Burgos). En 2003, España pagó 37 millones de euros para prorrogar el almacenamiento. Además, en 1989 envió a Francia, 1.914 toneladas de uranio de Vandellòs I, la central que se incendió. España ha pagado ya a Francia 517.712.532 euros por el almacenamiento. Por contrato, ese material tiene que volver a España en 2010, pero será imposible porque España no tiene un almacén para residuos radiactivos. Estos restos tienen plutonio, que puede servir para fabricar bombas nucleares.

Aunque no ha habido exportaciones masivas de combustible gastado, sí ha habido algunos transportes de experimentación, pero muy pocas veces con combustible nuclear gastado, como ocurre ahora en Almaraz. A mitad de los años noventa, la central de Zorita envió 11 varillas de combustible a la planta de Sellafield en el Reino Unido, según recuerda Carlos Bravo, de Greenpeace. En otros países, donde el transporte de desechos nucleares es más frecuente, las protestas de los ecologistas han suspendido envíos y en Francia, en 2004, un tren mató a un ecologista encadenado a la vía.

Ecologistas en Acción denuncia que el material que saldrá de Almaraz es más peligroso que el convencional, ya que lleva tres años en el reactor en lugar de uno y medio y afirman que “el traslado de Almaraz a Bélgica se convierte en una actividad extremadamente peligrosa, por su radiotoxicidad”.
El Pais. 3 octubre de 2007