Arxiu d'etiquetes: especulació

Les famílies van destinar el 45% de la seva renda a finançar la compra d’habitatge en el segon trimestre

MADRID, 14 d’agost (EUROPA PRESS) vilaweb-europa press

Les famílies espanyoles van destinar el 44,8% de la seva renda bruta disponible a finançar la compra d’habitatge en el segon trimestre de l’any, gairebé dos punts més que al tancament del 2006 i la xifra més alta de tota la sèrie històrica, segons les últimes dades del Banc d’Espanya recollits per Europa Press.

Aquest percentatge contrasta amb el 36,7% de la renda bruta familiar que calia destinar amb aquesta finalitat el 2005 i amb el 35% que destinaven les famílies a la compra d’habitatge el 2004.

Les dades de l’autoritat monetària indiquen que l’endeutament de les llars per la compra d’habitatge continua creixent de manera gradual, atès que en el primer trimestre, les famílies van destinar el 43,6% de la seva renda a finançar l’adquisició d’habitatge, vuit dècimes menys que en el segon trimestre.

A pesar del menor increment dels preus de l’habitatge entre abril i juny respecte a etapes anteriors, l’euríbor ha encadenat el juliol el vint-i-dosè mes consecutiu de pujada, situant-se per sobre del 4,5% i aproximant-se a taxes que no es coneixien des dels primers mesos de 2001, el que ha obligat als espanyols a destinar un percentatge més gran de la seva renda a l’adquisició d’habitatge.

Tot i això, el preu mitjà de l’habitatge lliure es va situar al tancament del primer semestre d’aquest any (2.054,5 euros per metre quadrat, un 5,8% més) en la menor taxa de pujada des de finals de 1998, data del començament del ‘boom’ que el sector ha vingut registrant des d ‘aleshores.

Amb tot, l’augment de l’esforç financer de les llars per compra d’habitatge està en línia amb l’augment de l’import mitjà de les hipoteques. Fins a maig, l’esmentat import es va situar en 150.810 euros, fet que suposa un increment del 7,6% respecte al mateix mes del 2006, segons l’estadística d’hipoteques publicada pel Instituto Nacional de Estadística INE.

UN HABITATGE COSTA 7,2 VEGADES LA RENDA DISPONIBLE

Així, en el segon trimestre de l’any el preu d’un habitatge de tipus mitjà (93,75 metres quadrats) era 7,2 vegades superior (7,1 vegades el 2006 i 6,7 vegades el 2005) a la renda bruta disponible d’una llar mitjà, de manera que l’esforç anual de les famílies per finançar la compra del seu habitatge ha seguit creixent en els últims exercicis, si bé s’ha estabilitzat respecte als últims trimestres.

Descomptant les deduccions de les quals es beneficien les famílies per compra d’habitatge a través de l’IRPF (un 15% amb caràcter general fins a un màxim de 9.015 euros anuals), les llars van destinar el 36% de la seva renda bruta disponible a finançar l’adquisició del seu habitatge en el primer trimestre, xifra també superior al 30,1% que va caldre en l’any 2006.

Anuncis

Resum evolució preus habitatge a Barcelona 1997 a 2006

Publicat a El Triangle

…Des de la fi de l’any 1997 fins avui, el preu dels habitatges ha augmentat més d’un 150%, mentre que els salaris només ho han fet un 35%. Així, els esforços que havia de realitzar una família mitjana per cobrir les despeses destinades a l’habitatge s’han multiplicat i l’escletxa entre el cost de l’habitatge i el nivell d’ingressos ha esdevingut abismal. Actualment, l’endeutament familiar, segons dades del Banc d’Espanya, és de 650.000 milions d’euros, gairebé un 75% del PIB de l’Estat espanyol. Hi ha una altra dada força clarificadora: a Catalunya es necessiten nou salaris bruts anuals per adquirir un pis de 80 m2, mentre que fa deu anys amb 5,4 salaris n’hi havia prou. I aquesta mitjana a la ciutat de Barcelona es dispara.
La instal·lació del totxo com a moneda de canvi –i alhora motor– en l’estratègia de creixement, expansió i consolidació del capital en la nova fase econòmica modernitzadora –la integració a la CEE– va néixer a mitjan anys vuitanta i el seu artífex va ser l’ínclit Miguel Boyer, aleshores fitxatge estrella dels socialistes com a ministre d’Economia i avui prominent membre del patronat de la fundació d’Aznar, la FAES. Val a dir que el beautiful people Boyer no va fer més que actualitzar una configuració encetada en els anys cinquanta i seixanta, temps de grans infraestructures –el desenvolupisme, que en deien…
L’anomenat decret Boyer va instituir la llei de la selva en el sector immobiliari i va convertir un teòric dret fonamental en una mercaderia d’un potencial inimaginable. Les posteriors lleis d’arrendament urbà (LAU), fonamentades en aquest Reial decret llei 2/1985, van acabar d’arrodonir el suculent negoci i de posar fi a qualsevol vel·leïtat proteccionista envers els llogaters. L’any 1960, per exemple, el parc de pisos de lloguer era d’un 40%; la disponibilitat d’aquests habitatges queia a un 6% l’any 2005.
L’especulació d’aquests darrers anys, doncs, es vestia de diumenge amb els hàbits d’una llei que empararia els pretendents més funestos que han festejat amb la democràcia: el mobbing, el blanqueig de diner, l’evasió fiscal, el nepotisme, la corrupció…
La darrera i triomfal fase d’aquesta