Arxiu d'etiquetes: verdaguer

Jacint Verdaguer. Caminant

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

del Llibre Al Cel.

També muiscat per Roger Mas al disc Cançons Tel·luriques

Jacint Verdaguer. Anem

i musicat per en Roger Mas

ANEM:

Ja hi he navegat prou

per les mars de la terra

de golfos de neguit,

d’onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem’s-en, barca meva,

cap a la mar del cel,

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela,

sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d’ací

taurons hi ha i balenes;

en la d’allí tot són

blanquíssimes nimfes

florides en l’atzur

entre esgranalls d’estrelles.