Richard Stallman. Impulsor del programari lliure

Richard Stallman 2005 240“Fer servir programari privatiu a les escoles és com donar droga als alumnes”
Carles Bellsolà eldebat.cat 22juliol 2008.

Amb 20 anys treballava al prestigiós MIT. Podria haver-se fet ric. Però va preferir posar els seus coneixements i el seu talent com a programador al servei del programari lliure, de la FSF (Free Software Foundation) que va fundar el 1984 i dels sistemes GNU/Linux. Des d’aleshores, Richard Stallman (Nova York, 1953) es dedica a difondre pel món el programari lliure i el concepte de copyleft.

Perquè ningú no hauria de fer servir programari no lliure?
El programari privatiu et pren la teva llibertat com a usuari. No et permet tenir el control total del teu ordinador, cosa que és totalment inacceptable. El programari lliure ha de permetre a l’usuari quatre llibertats fonamentals: poder usar un programa amb qualsevol propòsit; poder estudiar-ne i modificar el codi; poder fer-ne còpies i distribuir-les, i poder distribuir-ne còpies millorades, per a benefici de tota la comunitat. Cosa que no permet el programari privatiu.

Però sovint el programari no lliure té funcionalitats que no té el programari lliure, i per això tants usuaris el fan servir.
No és una qüestió de funcionalitats, sinó de llibertat. Si fas servir programari privatiu estàs subjecte a la voluntat del desenvolupador, que hi pot incloure funcionalitats que restringeixen la teva llibertat. Per molt meravellós que sigui el programa, si restringeix les teves llibertats, això és dolent. I aquestes funcionalitats meravelloses serviran per atreure la gent a la trampa de perdre la seva llibertat. Això és el camí del mal. El programari privatiu manté els usuaris en un estat de divisió i impotència. Divisió, perquè no poden compartir-lo; impotència,perquè no tenen accés al codi font i, per tant, no poden estudiar-lo ni modificar-lo. I molts programes privatius fins i tot inclouen funcionalitats que espien l’usuari.

Molta gent fa aquesta elecció simplement per comoditat.

Sí, són ximples. No apreciar la teva llibertat és de ximples. I, a llarg termini, qui cedeix la seva llibertat en pagarà un preu car. Si fas servir programari de Microsoft o d’Apple, estàs sota el control d’aquestes empreses.

Vostè sempre posa l’analogia de les receptes de cuina per explicar perquè el programari ha de ser lliure.
Els cuiners són lliures de fer servir les receptes dels altres cuiners, de copiar-les, de canviar-ne els ingredients per millorar-les i de distribuir-les així modificades per a benefici de la comunitat de cuiners. Tothom entén que aquesta és una llibertat bàsica, a la qual ningú no està disposat a renunciar. I seria ridícul que algú pretengués retallar-la i perseguir legalment a algú per cuinar amb una recepta d’un altre cuiner o per canviar-ne un ingredient. Perquè, en canvi, succeeix això amb el programari?

Molts usuaris es resisteixen a substituir el seu sistema privatiu per un sistema lliure com GNU/Linux perquè no són usuaris experts i troben dificultat a l’hora d’instal·lar-lo.
No hi té res a veure. És una objecció imaginària. Els principiants no necessiten instal·lar-se ells mateixos el sistema operatiu. Aquest és el camí difícil. El camí fàcil és acudir a un grup d’usuaris, que regularment fan el que s’anomenen “festes d’instal·lació”, i on hi trobaràs experts encantats d’ajudar-te. Ni tant sols jo m’he instal·lat mai GNU/Linux jo mateix, no és una cosa que m’interessi. Quan necessito instal·lar el sistema demano ajuda a algú que en sap, un expert que, quan hi ha problemes, sap com resoldre’ls. Jo no necessito aprendre a instal·lar el sistema, i vostè tampoc: només necessita aprendre a fer-lo servir, que és molt més fàcil.

A l’Estat espanyol hi ha ara moltes pressions per restringir l’intercanvi d’arxius a Internet
Ara el ministre de Cultura espanyol vol ajudar la indústria a atacar els ciutadans, restringint i eliminant la compartició d’arxius a la xarxa. I aplicant cada cop més el Canon Digital, que s’ha d’eliminar perquè és injust. S’hauria de substituir per un impost que es distribuís entre els musics i els compositors en funció del seu èxit. Però en una proporció no directa, de forma que qui té més èxit rebi més diners, però qui té mil cops més èxit no rebi mil cops més diners. Així, el mateix diner serveix per ajudar més eficientment la major quantitat d’artistes, sense que tot s’ho reparteixin una petita quantitat d’estrelles. L’única meta vàlida del dret d’autor és ajudar l’art. Així es podria eliminar l’SGAE, que no hauria d’existir. Tothom que vol restringir la possibilitat de compartir en xarxes P2P està atacant una base de la societat, que és que compartir és bo: és l’esperit d’ajudar el proïsme. Qui ataca això, es fa enemic de la societat.

L’art, doncs, hauria de ser també lliure
No. Ha de ser compartible. Els drets d’autor són positius. Hi ha alguns tipus d’obres que han de ser lliures, les que tenen una aplicació pràctica. Com ara el programari, les receptes de cuina, les obres de consulta i de referència. I també s’hauria de crear un fons d’obres educatives lliures. Parlo d’obres que fem servir per a alguna finalitat pràctica. Però l’art, que no té una finalitat pràctica, que no el fem servir amb cap objectiu, només per ser apreciat, no té perquè ser lliure: només compartible lliurement.

Vostè fa servir com a ordinador portàtil el del projecte OLPC, que és un ordinador de baix preu concebut per a nens del tercer món. Per què?
Era l’únic portàtil amb la BIOS [el programa que fa arrencar l’ordinador] lliure. I no és pas còmode d’usar, el que feia servir abans era molt més còmode, però la llibertat mereix sacrificis. El més trist és la traïció del cap d’aquest projecte [Nicholas Negroponte]. La mateixa setmana que vaig migrar a aquest ordinador, ell va anunciar el seu pla de distribuir també aquestes màquines amb Windows. Si té èxit, funcionarà com a camí per difondre l’ús de Windows entre molts nens de països en vies de desenvolupament, i això no és bo. Afortunadament, ara hi ha un fabricant xinès, Lemote, que també fa un portàtil sense cap software privatiu.

GNU/Linux s’ha popularitzat molt en els darrers anys, però encara gairebé el 90% d’ordinadors fan servir sistemes privatius
És un procés que va a poc a poc. Cada cop hi ha més empreses que migren a sistemes lliures, i també hi ha administracions publiques que ho fan. A Extremadura, per exemple, tota l’administració autonòmica ha migrat a un sistema lliure. I a França cada cop són més les administracions públiques que ho fan

L’Ajuntament de Barcelona, l’any passat, va renunciar a substituir els seus programes d’ofimàtica de Windows per una alternativa lliure com OpenOffice.org perquè un estudi econòmic va dir que la migració sortia més cara que comprar-ne noves llicències.
És absurd estudiar la qüestió de la llibertat o l’esclavitud en termes només econòmics, és no valorar la llibertat. I per què un programa que pots copiar i instal·lar lliurement surt més car que un de privatiu? Només per la inèrcia social. I aquest és un cost temporal, a la llarga és més econòmic. Han jugat al curt termini, i això és de ximples. A més, el cost de fer una migració a un sistema lliure repercuteix en empreses locals. Amb el software privatiu, s’ha de pagar molts diners a empreses molt grans estrangeres. Per usar el software lliure potser has de comprar suport tècnic, però el pots comprar en el mercat lliure i a nivell local. El software lliure implica un mercat lliure, el software privatiu implica un monopoli: sempre.

I a les escoles, és especialment important que es faci servir programari lliure?
Les escoles no han de fer servir programari privatiu en cap cas. Les escoles han d’ensenyar a ser lliures, no a ser dependents d’una empresa. Les empreses de software privatiu de vegades distribueixen gratis o gairebé gratis els seus programes a les escoles. Això fa que els alumnes n’adquireixin la dependència. És com donar-los droga.

El llibre electrònic, també és una amenaça per a la llibertat?
El que és dolent és el DRM (Digital Rights Management), els programes que en restringeixen l’ús i que s’apliquen als llibres electrònics de software privatiu. És l’intent de fer-nos pagar per cada lectura. No et permet llibertats bàsiques i consolidades dels llibres de paper, com ara deixar el teu llibre a un amic, comprar-lo o vendre’l a una llibreria de vell o fins i tot prendre’l en préstec en una biblioteca. Els llibres i els productes amb DRM són inacceptables. Ningú no els ha de comprar. Per això ni tan sols veig DVD. Perquè només el fet de tenir al meu portàtil el programa per veure un DVD en un sistema GNU/Linux és un delicte a països com ara França. Per què donar els meus diners a empreses que restringeixen la nostra llibertat? Són els nostres enemics

I què en pensa del vot electrònic?
Hi estic en contra. No és fiable. Ni tant sols encara que el procés es faci amb software lliure. Si l’autoritat electoral té la possibilitat de canviar els resultats de l’elecció sense que es pugui esbrinar, és com deixar-los escollir els governants. I sembla ser que això ja ha succeït als EUA, amb George Bush. El 2004, segons sembla, Bush va robar les eleccions amb les màquines de comptar vots a l’Estat d’Ohio. Als comtats on feien servir aquest sistema hi havia una discrepància important amb els resultats i els sondejos; i en els comtats que no feien servir aquests màquines, no. Aquest fenomen no es pot atribuir a la casualitat.

A vostè l’han acusat sovint de comunista o d’anarquista per les seves idees, sobretot als EUA.
La filosofia del moviment del software lliure té parts capitalistes, comunistes i anarquistes. En algun sentit, és més capitalista el programari lliure que el privatiu. Les grans empreses de software lliure fan servir un sistema de producció soviètic, centralitzat. Els alts funcionaris de les empreses decideixen, els empleats implementen i els ciutadans accepten. Ni tant sols no respecten la propietat privada, perquè la teva còpia del programa no és propietat teva, és propietat de l’empresa. Tu només tens el dret d’usar-la en el teu ordinador. Amb el software lliure, la teva còpia és propietat teva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s