Els Costos democratics de la Monarquia

Una actitud generalitzada en els establishments polítics i mediàtics de Catalunya i d’Espanya és que el sistema monàrquic en el nostre país està funcionant molt bé, aportant estabilitat política i social. Segons aquesta versió convencional reproduïda en la major part dels mitjans d’informació i persuasió del país, el Monarca és una mera figura simbòlica mancada de poders i homologable a qualsevol altra Monarca d’Europa. Aquesta imatge de la Monarquia és, a més d’errònia, perjudicial per a la cultura democràtica de Catalunya i Espanya. És, a més, fàcilment demostrable que no correspon a la realitat. Quants Reis europeus intervenen a les conferències internacionals? Hem vist recentment la poca educació democràtica mostrada pel rei en una d’aquestes conferències (Santiago de Xile), quan en to altiu i arrogant, típic de la dreta espanyola, va exigir a un altre cap d’Estat que callés (fet que, com era previsible, va mobilitzar els mitjans d’informació i persuasió del país per a aplaudir tal grolleria, presentant-lo com a part de l’enaltiment nacional).

Però els costos de tal promoció de la Monarquia per a la cultura democràtica del país han estat molt grans. S’ha promocionat el rei com el qui va portar la democràcia a Espanya, la qual cosa, a més de ser fals (falsedat que és fàcilment demostrable) oculta les causes reals de la fi de la dictadura i de l’establiment de la democràcia, que varen ser les mobilitzacions socials liderades pel moviment obrer. El 1976, any decisiu en la Transició, hi va haver 1.438 dies de vaga per cada mil treballadors (la mitjana de la Comunitat Europea va ser de 390 dies), i en el sector industrial tal xifra va arribar als 2.085 dies (quan el promig de la CEE era de 595), situació d’agitació obrera que es va repetir al 1977. El Rei, a través del seu primer govern, va intentar reprimir aquestes protestes, perquè estava temorós que –tal com va indicar el seu propi Ministeri de Governació– trontollés el seu mandat. I varen ser aquelles mobilitzacions les que varen forçar que les primeres propostes fetes pel seu govern (que intentaven establir un sistema molt poc democràtic) hagués d’obrir-se i acceptar un sistema democràtic, encara que va poder imposar un ordre constitucional, que a més de no acceptar la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol, reproduís el domini i privilegis d’institucions tals com l’Exèrcit, l’església, la judicatura, el món empresarial i banquer, les Reals Acadèmies, i moltes altres institucions que constitueixen els pilars de les dretes tant espanyoles com catalanes. Aquestes forces són responsables del gran retard social de Catalunya i d’Espanya (que tenen la despesa pública per habitant més baixa de la Unió Europea dels 15) i de la democràcia tant incomplerta que tenim (on les veus crítiques al cap d’Estat i al sistema que sosté són molt poques, moltes menys, per cert, que les veus crítiques al cap d’Estat de Veneçuela en el seu país, al qual el rei va criticar intentant donar-li lliçons de comportament democràtic).
de Vicenç Navarro. Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. publicat a Eldebat.cat 5 desembre 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s