Lindo crear pobreza para luego andar abrazando pobres

El recent document elaborat per la Creu Roja Informe Anual sobre la Vulnerabilitat Social 2006 ens aporta una dada que, tot i ser recurrent, no deixa de ser força alarmant: gairebé un 20% dels residents a l’Estat espanyol viu per sota del llindar de la pobresa, establerta aquesta categoria com la perceptora d’uns ingressos menors a 556 euros mensuals. Un percentatge que augmentaria un parell de punts si no fos per les prestacions socials. Així, 8,8 milions de persones conformen el club de la part de baix de la piràmide, en ampliació constant des de fa alguns anys i que supera, en proporció, la mitjana europea (16%). L’estudi de la Creu Roja ofereix un exhaustiu perfil sociològic dels integrants del club: immigrants, dones joves soles, pensionistes, menors de 25 anys, indigents… Són els exclosos, les escorrialles d’una societat generadora eficaç de desigualtats, de pobresa i de melangia.

El terme exclusió social, però, va més enllà de la pobresa i té molt a veure amb les condicions laborals, el reconeixement de la ciutadania, la manca de formació, l’habitatge i les seves condicions, la marginació, la salut mental… i, òbviament, amb la inclusió en el mercat laboral i la situació econòmica. Un procés, el de l’exclusió, que té efectes devastadors: l’estigma social i la segregació. «La nostra dificultat principal és reintroduir les persones que ens arriben en el mercat ordinari de treball», ens diu Paco Villarrasa, director social de la Fundació Engrunes, una associació dedicada a lluitar contra l’exclusió social mitjançant el treball. «Però el mercat laboral rebutja sense contemplacions aquells sectors de difícil ocupabilitat. Així comença el procés d’exclusió».

Segons Villarrasa, s’estan ampliant perillosament els sectors socials on s’estén la precarietat, i al·ludeix a les «cada vegada més famílies de classes mitjanes empobrides que recorren a nosaltres». El document de Càritas Barcelona L’habitatge, un factor d’exclusió social crida l’atenció per les creixents demandes d’ajut per pagar els terminis de la hipoteca.

Un dels sectors autòctons especialment vulnerables per la precarietat dels seus ingressos és el dels pensionistes. «Les darreres dades parlen d’un 56% de pensionistes que es troben sota el llindar de la pobresa», denuncia el director de Càritas Barcelona, Jordi Roglà. Gairebé 60.000 jubilats catalans reviuen el miracle mensual de sobreviure amb 403 euros. Aquest nou model econòmic que està fent esclatar pels aires aquell «model social europeu» –l’Estat del benestar– ha fet possible que les grans empreses i grups financers no solament hagin acumulat guanys fabulosos, sinó també un poder extraordinari. Entre el 1999 i el 2006 les empreses espanyoles han augmentat el seu benefici net en un 73% – més del doble que la mitjana europea (33,2%)–, mentre que el salari d’un 70% dels nous llocs de treball no arriba al salari mitjà.

«Lindo crear pobreza para luego andar abrazando pobres», es llegia en un mur de la ciutat de Lima. I, mentre creix el nombre de pobres, el de rics també creix, i es fan més rics. Un document de la consultoria Merrill Lynch informa de l’ascens dels milionaris: uns 160.ooo espanyols són milionaris –més d’un milió de dòlars en actius financers i exclosos els habitatges–, un 6,1% més que l’any passat. L’apoteosi neoliberal: les vendes de vehicles de luxe han augmentat un 30% el 2006 i un 47% el 2005, mentre que les vendes globals d’automòbils han baixat un 2%.

publicat e EL triangle. agost 2007

Radiografia de l’esclòs
El perfil sociològic de les persones que pateixen exclusió social inclou més dones (53%) que homes i sorprèn el nombre de joves: els menors de 25 anys representen un 44% dels pobres, mentre que els més grans de 65 gairebé sumen un 30%. Un 38% és de procedència estrangera. Les llars dels immigrants obtenen unes rendes un 22% inferiors a la mitjana nacional. L’habitatge, segons l’estudi de la Creu Roja, és un element molt revelador de la condició de precarietat: un de cada tres disposa d’un allotjament temporal i un 8,8% del total –790.000– integra el col·lectiu dels sense sostre. f

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s