Els avisos per mercuri en el peix es multipliquen sens fre

La UE ha rebut en el primer semestre d’enguany unes 60 comunicacions que alerten de la presència d’aquest element químic en diverses espècies, mentre que en tot el 2004 n’hi va haver ‘només’ 45
El mero és una de les espècies que poden acumular molt de mercuri.
FRANCESC RÀFOLS – Redacció

El Sistema d’Alerta Ràpida de la Unió Europea (RASFF, en la seva sigla anglesa) és un servei establert en forma de xarxa que té l’objectiu de centralitzar les notificacions sobre els riscos per a la salut humana que es derivin d’aliments o pinsos, entre els quals la presència de mercuri és un dels principals. Segons les dades del RASFF, en el primer semestre d’aquest any ja s’han rebut 59 comunicacions sobre el contingut de mercuri en el peix. L’any 2004 n’hi va haver 45, mentre que els dos anys següents en van ser 46 i 71.

Aquestes alertes s’obtenen, en el cas del mercuri, quan algun vaixell o algun país detecta exemplars o zones amb una excessiva presència de mercuri. Els països comunitaris han de tenir regulats els seus propis mecanismes per evitar que els aliments contaminats arribin als consumidors, alertant la ciutadania si fos necessari a través dels mitjans de comunicació. Ecologistes en Acció considera que aquesta «és una situació gravíssima perquè, si en lloc de fer servir els límits establerts per la UE, s’apliquessin els de la comissió mixta FAO/OMS, el panorama s’agreujaria».

Una de les principals causes que afavoreixen la presència de mercuri són les fàbriques de clor, que l’utilitzen en el seu procés industrial. A Catalunya n’hi ha tres. Dues d’aquestes el fan servir en el 100% de la seva activitat, les factories de Solvay, a Martorell, i la d’Ercros, a Flix, mentre que la tercera, la planta que el grup Aragonesas té a Vila-seca, ho fa en el 50%. La portaveu d’Ecologistes en Acción, Leticia Baselga, es queixa que no es fa prou per forçar les empreses d’arreu del món a eliminar el mercuri dels seus processos. Baselga afirma que «hi ha empreses que traslladen les seves fàbriques a països del Tercer Món, si bé el mercuri és un contaminant global que afecta tot el planeta». Així, s’ha trobat en espècies marines a l’Àrtic presència de mercuri produït a Sud-amèrica.

Modernitzar instal·lacions
Els ecologistes també critiquen que les empreses no hagin modernitzat les seves instal·lacions, adequant-les a les normatives europees. La utilització del mercuri en la fabricació de clor és una tecnologia del segle XIX que ha quedat obsoleta. Ara n’hi ha una altra que es coneix com de membrana, que és molt més barata i en què la inversió, segons els experts, és recuperable en un termini raonable de temps. Baselga es queixa de la lentitud a forçar l’aplicació d’aquesta normativa europea perquè les autoritats dels estats membres «no volen posar en perill els llocs de treball» de les empreses que podrien tenir dificultats d’adaptar-se a una norma més ecològica.

L’any 2010 era un primer termini per a l’eradicació de la utilització del mercuri en processos industrials. Les empreses pressionen perquè això s’endarrereixi fins al 2020. Baselga denuncia que «el Ministeri de Medi Ambient està firmant convenis amb empreses espanyoles per tal que aquestes no s’adeqüin a la normativa europea fins al 2020». Aquesta situació contrasta amb la que es dóna en alguns indrets, com Suècia i altres països nòrdics, on el mercuri ja és prohibit. La portaveu de Greenpeace hi afegeix que n’hi ha d’altres «que estan fent passes en aquesta direcció, com, per exemple, Itàlia». Fa poques setmanes va entrar en vigor la normativa comunitària REACH, que té per objectiu lluitar contra la contaminació per substàncies químiques. En el moment de la seva aprovació, diverses organitzacions ecologistes van mostrar la seva satisfacció perquè finalment hi hagués aquesta normativa, però van criticar que les pressions de la indústria van aconseguir aigualir-la respecte als seus objectius inicials. En aquesta línia, Baselga diu ara que a a la REACH «no hi ha cap directiva clara sobre aquesta qüestió».

Tampoc no es tracta de crear una alarma sobre el consum de peix. És cert que és la font final de tota la contaminació acumulada provinent de rius i del continent. El seu consum té alguns avantatges en matèria cardiovascular. Els experts recomanen treure la pell i els teixits grassos dels peixos, així com evitar menjar-lo fregit. Tot i els requeriments demanats a l’Administració sobre la seva actuació en aquest àmbit, fins ara no hi ha hagut resposta. Només el Departament de Medi Ambient ha informat de l’entrada en funcionament la setmana passada a l’Ampolla d’un laboratori de control de qualitat de l’aigua i d’emergència, però sense aportar més dades sobre la qüestió. El Ministeri de Medi Ambient, ni això.

Les mares joves i els nens, els més sensibles
Un informe de la Unió Europea afirma que entre tres i quinze milions d’europeus tenen nivells de mercuri que sobrepassen els límits recomanables i fins i tot n’hi ha que els superen fins a deu vegades. La població més sensible a patir danys per una presència excessiva d’aquest metall en el seu organisme són les mares joves i els menors de quinze anys, segons s’explica en una guia elaborada per Ecologistes en Acció. Tot i que en general pot provocar greus afectacions al ronyó, al fetge i al sistema nerviós, la ingestió d’aliments que continguin mercuri castiga sobretot les persones en creixement, especialment en allò que es refereix al desenvolupament del cervell. Així, s’han detectat casos de greus trastorns en el llenguatge, en els moviments i en el coeficient intel·lectual.

D’aquesta manera, es recomana a les mares que vulguin tenir fills, que estiguin embarassades o que tinguin fills en època de lactància que tinguin especial cura en la seva alimentació en aquest aspecte «perquè poden provocar greus problemes en els nadons», assegura la portaveu d’ecologistes en Acció, Leticia Baselga. Un estudi realitzat als Estats Units revela que entre 300.000 i 600.000 bebès neixen cada any amb el coeficient intel·lectual minvat a causa de la seva exposició al metilmercuri, fet que comporta unes pèrdues de 8.700 milions de dòlars anuals per a l’economia nord-americana.
publicat a El Triangle. agost de 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s