La potencia que consumeix el TGV…

L’equip d’enginyers de la divisió de transports de Siemens amb seu a Alemanya té un rècord mundial propi, pel que fa a la producció en sèrie de trens. El Velaro E, una versió millorada de l’Intercity Express (ICE3), va assolir una velocitat punta de 403,7 quilòmetres per hora, ara fa sis mesos. Quan siga en servei, anirà de Madrid a Barcelona a uns 350 quilòmetres per hora, un rècord mundial per al transport regular de passatgers. El Velaro va equipat amb 8,8 megawatts de capacitat de propulsió, un 10% més que el model ICE3, que es fa servir actualment a Alemanya. Aquesta capacitat de propulsió permet al Velaro de salvar la distància de 625 quilòmetres entre Madrid i Barcelona en dues hores i mitja. És ben possible que les rutes aèries entre aquestes dues ciutats desapareguen, com ha passat sempre que s’han reduït els temps del trajecte entre dues grans ciutats gràcies a la gran velocitat, com ara entre Berlín i Hamburg, cosa que beneficia el medi i el clima.

Siemens estima que el tren, amb una ocupació estable, emetrà només 30 quilograms de diòxid de carboni per passatger. El transport aeri n’emetria 85 quilograms. Però, fins a quin punt poden augmentar les velocitats dels trens sense perdre els beneficis envers el medi? Els experts aerodinàmics del Centre Aerospacial Alemany (DLR), l’agència espacial del país, creuen que els límits acceptables de la viabilitat tècnica s’assoleixen a uns 400 quilòmetres per hora.

Aquest nombre és, si més no, el punt de referència d’un projecte de recerca que Sigfried Loose, un expert en aerodinàmica de la DLR, amb seu a Göttingen, duu a terme amb Bombardier, el fabricant de trens canadenc. El projecte porta per nom Tren de Nova Generació i pretén posar les bases del tren del futur. Aquest tren serà “més ràpid, més lleuger i més segur, i alhora no tan sorollós”, ens promet el president de DLR, Johann-Dietrich Wörner. Evidentment, sap molt bé que aquestes qualitats que anuncia, en física, s’exclouen mútuament.

L’objectiu principal de Loose és eliminar els problemes seriosos, la solució dels quals és absolutament prioritària abans de continuar fent augmentar la velocitat dels trens. El problema principal és el perill del vent lateral, segons ell.

… publicat a El Temps. 28 maig de 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s