Alfons López Tena. Membre del Consell General del Poder Judicial.

Entrevista Lopez Tena


Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és notari i membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta de CiU des del 2001. Viu en primera persona la crispació generada per la dreta espanyola a les institucions. Fusterià i militant de CDC, aquest liberal sobiranista creu que Catalunya viu un moment crucial i ho explica amb brillantor analítica i nervi vehement. Acaba de publicar Catalunya sota Espanya (Dèria / La Magrana).

Amb les seves preses de posició tan explícitament sobiranistes, la força que el va proposar al CGPJ se n’ha penedit?

No ha passat res d’això. Vaig ser proposat el 2001 i hem passat per dues fases molt diferents. Espanya ha passat d’un Govern del PP a un del PSOE. I en totes dues fases sempre he tingut el suport explícit i l’escalf de Convergència, tant dels dirigents com dels militants. No és el cas del senyor Duran Lleida. Ell ha dit en públic que no estava d’acord amb les meves paraules de resposta a unes declaracions del president del Consell, senyor Hernando, quan va comparar l’aprenentatge del català amb el de les sevillanes. O quan Hernando va dir que Franco tenia un alt concepte de la justícia, i jo vaig contestar que això era apologia del franquisme. Llavors, el senyor Duran digué a El Mundo: “Ni comparto ni me siento representado por esa y otras actuaciones del señor López Tena”.

Vostè és militant de CDC.

Sí, i vaig ser vicepresident de CDC de l’Esquerra de l’Eixample, president de la sectorial de Justícia de Convergència i conseller nacional.

I, més enllà de la seva posició sobiranista, com es definiria ideològicament?

Jo sóc liberal, en el sentit americà. Per sobre de tota consideració, situo la llibertat en tots els camps, dels individus, en economia, en costums, etc. Que la societat es pugui organitzar al marge de les administracions. La llibertat no necessita justificacions. El que no sóc en absolut és conservador.

Entre el “peix el cove” i l’independentisme hi ha una tercera via?

Crec que el que es va fer durant molts anys és el que s’havia de fer. Assegurar la transició cap a la democràcia, entrar a Europa, modernitzar l’Estat… Ha estat un procés en què s’han fet molts avenços. Ara cal veure on som i analitzar si és suficient. El “peix al cove” va funcionar durant molt temps fins que els espanyols van foradar el cove.

Planteja vostè una nova estratègia catalana. Què creu que hauria de fer el nacionalisme català que no ha fet?

El que defenso és que aquest règim politicoinstitucional no ens porta enlloc. Perquè els espanyols tenen l’Estat en exclusiva, no accepten la pluralitat nacional i governen en benefici de la nació espanyola i contra els interessos de la nació catalana. Cal exigir un tracte just, igual, no discriminatori, i el compliment dels acords. És el que que es pretenia fer amb la Constitució, amb l’Estatut de 1979 i ara amb el nou Estatut. Si això, els espanyols ho accepten i compleixen els acords, podem compartir l’Estat. I que l’Estat sigui també l’Estat de la nació catalana, i de la basca, i de la gallega. Si no, hem d’anar a un Estat propi. El que crec que ja s’ha acabat és aquesta pretensió catalana de transformar Espanya. La nostra responsabilitat no és transformar Dinamarca. Tampoc no ho és transformar Espanya. Els espanyols ni ho volen ni es deixen.

Duran Lleida acaba de treure un altre llibre, Entre una Espanya i l’altra.

Sí, no he tingut ocasió de llegir-lo.

La seva tesi sobre la necessitat d’assumir Espanya, com la veu?

Hi discrepo absolutament. Li diria que, si ell se sent espanyol, no es poden servir dos senyors, Déu i el diable. Si el senyor Duran entén que és espanyol i ha de treballar per Espanya, és la seva posició.

Tindria alguna utilitat tenir ministres a Madrid?

Cap.

En qualsevol circumstància?

En una situació normal, no. Ja hi ha hagut ministres a Madrid, del Partit Socialista i del PP. El resultat és que aquests ministres queden absorbits per la nomenklatura espanyola.

Vostè creu en aquella frase de Pla que diu que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres?

Com a notari, en dono fe. Jo, aquesta frase dels espanyols de dreta i d’esquerra, no la conec de Pla: la conec de Fuster, perquè l’he escoltat de la seva pròpia veu.

Això no s’ha dit des del catalanisme conservador per justificar acords amb la dreta espanyola?

Des del moment en què un projecte nacional excloent, la seva màxima força la té en règims autoritaris, les víctimes d’aquests règims són les minories nacionals i també les forces democràtiques espanyoles. Per això hi ha hagut una certa complicitat en la defensa de la democràcia entre el catalanisme polític i les esquerres espanyoles. Però això no treu que les forces progressistes espanyoles són espanyoles, i defensen la nació espanyola. Imaginem-nos un Govern presidit per José Bono i un altre de presidit per Herrero de Miñón. Potser hauria estat més respectuós amb els catalans el segon que el primer.

Fa una interpretació positiva del nou Estatut.

Tal com va ser aprovat, sí. Tal com quedarà després del pas pel Constitucional, no. Quedarà arranat.

En quins aspectes el text aprovat suposa un salt endavant?

En dos. S’enfronta a l’espoli fiscal en exigir a l’Estat una inversió a Catalunya durant set anys del que li correspon pel percentatge del PIB. I, segona, que l’Estatut, com a norma fonamental de Catalunya, és per sobre de qualsevol llei orgànica espanyola.

I vostè creu que això del Constitucional acabarà malament?

Sí. S’ha de dir que el Tribunal ha patit un fort procés de degradació. Només cal veure qui hi havia fa vint anys i qui hi ha ara, i comparar. Ara hi ha un jutge que va ser cap provincial del Movimiento, García Calvo. A part, en la composició dels Constitucionals de països com Alemanya o el Canadà, els lands hi intervenen. Al Canadà, a la presidència del tribunal se succeeixen anglòfons i francòfons. Aquí hi ha un model a la italiana, controlat pels partits. I tant els magistrats proposats pel PP com pel PSOE es volen carregar l’Estatut.

El sector progressista també?

Sí, miri, dels dos principals recursos contra l’Estatut, un l’ha presentat el PP, però l’altre ho ha fet el Defensor del Poble, el senyor Múgica, que és del PSOE. I hi ha una cosa clau: la defensa feta davant del Constitucional per l’advocat de l’Estat és molt feble. Per exemple, defensa que qualsevol llei orgànica espanyola aprovada per les Corts és superior a l’Estatut, que és tan sols una llei orgànica territorial. I això ho diu qui, teòricament, defensa l’Estatut.

I, davant d’una retallada forta de l’Estatut, com hauria de respondre Catalunya?

La societat catalana és en un moment de desconcert i d’una certa orfandat. És el final d’una època i l’inici d’una altra. És una situació d’emergència nacional. I penso que s’imposa una entesa de totes les forces polítiques catalanes que posin per damunt de tot la defensa dels drets i de les llibertats dels ciutadans de Catalunya.

La politització és el principal problema de la justícia espanyola?

És un dels problemes, però crec que el principal és que durant la Transició no es va produir una modernització de la judicatura ni es van exigir responsabilitats als jutges col·laboradors amb la dictadura. Cosa que en part sí que es va fer a l’Exèrcit. Una part important dels jutges encara responen als paràmetres de la mentalitat autoritària. El vincle amb l’OTAN i les organitzacions internacionals van obligar els militars a adaptar-se, cosa que no s’ha produït en la magistratura. Després hi ha els jutges que utilitzen la toga per fer política. La justícia espanyola s’està podrint com els peixos, s’està podrint pel cap.

Ja fa mesos que s’hauria d’haver renovat el Consell General del Poder Judicial, però ho impedeix la manca d’acord entre els dos grans partits. Es desbloquejarà l’atzucac actual?

No ho crec, perquè el PP hi té majoria. Com que qualsevol remodelació implicaria que el PP perdés la seva majoria, no és previsible una renovació. M’agradaria equivocar-me, perquè la situació està molt degradada.

Quin clima es viu entre vostès?

Amb el grup progressista, la relació és bona, tret d’un dels seus membres, Martínez Lázaro, que és molt espanyolista, en la línia del que podria ser un Redondo Terreros. I la relació amb la majoria pro PP és molt tibant. Ells apliquen la majoria absoluta sense problemes. Una cosa que no és prevista, perquè el CGPJ és un òrgan de govern. Però allí no s’intenta arribar a cap acord. És com l’actitud del PP al Congrés, amb crits, desqualificacions, és igual, només que al Consell és entorn d’una taula amb vint persones. Però així, eh: “¡Vamos a acabar con vosotros, os vamos a destruir!”. Recordo un comentari de fa algun temps parlant d’una de les comissions del CGPJ: “Por la Comisión de Escuela pasa el frente del Ebro”.

El dolent de la pel·lícula és el president, el senyor Hernando?

No exactament. Hernando és una mena de reina mare: no té el poder real. És clau el cap de gabinet d’Hernando, Eduardo Ortega, que no és conseller. I entre els consellers, José Merino, Juan Pablo González i Enrique López, que és el portaveu. Són uns hooligans. La ciutadania quedaria astorada davant del nivell, no baix, sinó arran de terra, del Consell General del Poder Judicial. Els crits, les burles, els insults, són continus. Allí, dins del bloc conservador, el més moderat és un senyor que es diu Adolfo Prego, membre de la Fundación en Defensa de la Nación Española. Imagini-s’ho.

Publicat a El Triangle. Maig de 2007. Pep Martí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s