Resum evolució preus habitatge a Barcelona 1997 a 2006

Publicat a El Triangle

…Des de la fi de l’any 1997 fins avui, el preu dels habitatges ha augmentat més d’un 150%, mentre que els salaris només ho han fet un 35%. Així, els esforços que havia de realitzar una família mitjana per cobrir les despeses destinades a l’habitatge s’han multiplicat i l’escletxa entre el cost de l’habitatge i el nivell d’ingressos ha esdevingut abismal. Actualment, l’endeutament familiar, segons dades del Banc d’Espanya, és de 650.000 milions d’euros, gairebé un 75% del PIB de l’Estat espanyol. Hi ha una altra dada força clarificadora: a Catalunya es necessiten nou salaris bruts anuals per adquirir un pis de 80 m2, mentre que fa deu anys amb 5,4 salaris n’hi havia prou. I aquesta mitjana a la ciutat de Barcelona es dispara.
La instal·lació del totxo com a moneda de canvi –i alhora motor– en l’estratègia de creixement, expansió i consolidació del capital en la nova fase econòmica modernitzadora –la integració a la CEE– va néixer a mitjan anys vuitanta i el seu artífex va ser l’ínclit Miguel Boyer, aleshores fitxatge estrella dels socialistes com a ministre d’Economia i avui prominent membre del patronat de la fundació d’Aznar, la FAES. Val a dir que el beautiful people Boyer no va fer més que actualitzar una configuració encetada en els anys cinquanta i seixanta, temps de grans infraestructures –el desenvolupisme, que en deien…
L’anomenat decret Boyer va instituir la llei de la selva en el sector immobiliari i va convertir un teòric dret fonamental en una mercaderia d’un potencial inimaginable. Les posteriors lleis d’arrendament urbà (LAU), fonamentades en aquest Reial decret llei 2/1985, van acabar d’arrodonir el suculent negoci i de posar fi a qualsevol vel·leïtat proteccionista envers els llogaters. L’any 1960, per exemple, el parc de pisos de lloguer era d’un 40%; la disponibilitat d’aquests habitatges queia a un 6% l’any 2005.
L’especulació d’aquests darrers anys, doncs, es vestia de diumenge amb els hàbits d’una llei que empararia els pretendents més funestos que han festejat amb la democràcia: el mobbing, el blanqueig de diner, l’evasió fiscal, el nepotisme, la corrupció…
La darrera i triomfal fase d’aquesta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s