Niholas Winton. La força de la bondat

Canal 33. Dia 4 de setembre de 2006. A ‘SEGLE XX’, aquesta setmana, els oferim una coproducció documental anglo-txeco-eslovaca que va ser guardonada amb un Emmy en la convocatòria del 2003, que compta amb les aportacions de Simon Wiesenthal o de Václav Havel i que porta per títol Nicholas Winton, la força de la bondat. És la desconeguda història d’un home corrent, un jove agent de borsa britànic sense cap militància política ni càrrec oficial que, en un dels moments més foscos de la història europea contemporània, va voler i va aconseguir salvar centenars d’infants i adolescents de les urpes del nazisme. A finals dels anys 30, a l’Europa central i oriental, la República Txecoslovaca era l’últim reducte de la llibertat, l’últim paradís: una democràcia parlamentària, pluripartidista i multiètnica envoltada de règims autoritaris o feixistes, un país on els ciutadans jueus (l’1,3 % de la població) es creien segurs. Tanmateix, a Munic, el 30 de setembre de 1938, les potències occidentals van trair Txecoslovàquia, la van condemnar a un suïcidi per fases: primer, aquell desembre, la Wehrmacht alemanya ocupava la regió dels Sudets, i el 15 de març de 1939 Hitler s’apoderava de la totalitat de Bohèmia i Moràvia, convertides en un protectorat nazi. És en el context d’aquests mesos dramàtics que entra en escena Nicholas George Winton, un anglès benestant i solter de 29 anys a qui motivacions purament ètiques, morals, empenyen a mobilitzar-se, a reclutar amics i diners i a posar en peu, des de Londres, una estructura de rescat de fills i filles de famílies txecoslovaques especialment amenaçades pel domini hitlerià; és a dir, de famílies jueves. Aquestes, en la impossibilitat d’escapar senceres, accepten separar-se dels seus infants, i el govern britànic consent a deixar-los entrar, sempre que hi hagi famílies angleses disposades a acollir-los i mantenir-los. L’operació de salvament, que ha començat a finals de 1938, esdevé després de l’entrada dels nazis a Praga una cursa frenètica i cada cop més perillosa contra la mort. Una cursa que aconsegueix portar fins a Londres 669 nens i nenes abans que, el setembre de 1939, l’esclat de la guerra posi fi als rescats. Si considerem que, dels 315.000 jueus que vivien en aquell moment a Txecoslovàquia, només van sobreviure al conflicte uns 45.000, veurem fins a quin punt la tasca de Nicholas Winton va ser vital i decisiva. L’heroi d’aquesta història, però, no va considerar-se’n mai, de manera que va caldre esperar fins al 1988 perquè la seva acció fos coneguda pel gran públic, reconeguda pels governs implicats i, sobretot, agraïda pels beneficiaris, pels homes i dones que van formar la “llista de Winton”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s