Això com ho pagarem ??

el pais del26 gener del 2010 publica ..

Ayer lo dejó claro Santos González, ex empleado del Santander y presidente de la Asociación Hipotecaria Española (AHE), organización controlada por bancos y cajas…..

“Lamento no dar buenas noticias”, apuntó durante su participación en el XXVIII Coloquio Nacional de la Asociación de Promotores y Constructores de España (APCE) y criticó que “no se están poniendo los mimbres necesarios para solucionar el aturdimiento financiero del sector”, que “se está jugando su viabilidad”, cuestión que “pasa por algo más complejo que echarle las culpas al sistema financiero. La deuda financiera de los promotores asciende a 325.000 millones, un 11% más que hace dos años, lo que implica unos intereses de 15.000 millones, según González, que “no pueden pagar” los promotores. De esta cantidad, 160.000 millones corresponde a financiación de suelo. De la deuda total, 166.000 millones están prestados por las cajas, 134.000 millones por los bancos y 25.000 millones por las cooperativas.

Las patronales de bancos y cajas no coinciden con el diagnóstico de González. La Asociación Española de Banca (AEB) comentó: “Esas cifras globales representan un conjunto de riesgos, algunos con morosidad más baja. Además, la cobertura sobre la dudosidad es del 61%”.

La Confederación de Cajas de Ahorros (CECA) apunta que cuentan con 26.000 millones de provisiones para una morosidad de 48.000 millones. “Esta situación está supervisada y controlada por el Banco de España. En ninguna crisis se ha perdido tanto como para que con ese nivel de provisiones no se pueda hacer frente a los impagados”. El presidente de la AHE también hizo un llamamiento: “Tenemos que solucionar el stock” y señaló que una parte “muy importante” de los recursos que se van a destinar a la reestructuración del sistema financiero tendrán que aligerar “la presión del crédito inmobiliario”.

En el mismo foro, el presidente de APCE, José Manuel Galindo, reconoció que se han cometido excesos inmobiliarios en el pasado. También pidió que no se permita la destrucción de un sector que tendrá que satisfacer una demanda de 350.000 viviendas al año.

Fem numeros al reves i parlem de la deuta de les inmobiliaries ( no de les families) :

- 15000 millones d’interesos any vol dir 1euro per habitantd’espanya i dia ( l’exercit espanyol es una mica més barat)

- 325000 millones pendents son 8000 euros per habitant que esta en deuta hipotecada per les inmobiliaries que cal sumar a la de les families….  ¿¿com ens carregaran el mort? ¿ qui ha deixat arribar a aquests nivells l’endeutament??

- ¿ on son els 16.000 milions de finançament dels sol ? qui se’ls ha gastat ? ¿ a on han anat a parar? ¿com es pot arribar a que cada habitant d’un pais es gasti ( se li financien ) 4000euros per sol edificable  …. ?

350 anys d’historia de la ciencia

Uns quants esdeveniments de la història de la ciència publicats per la Royal Society en aquest pdf  science-1600-2050

Cant dels Ocells

Obrin aquest powerpoint amb un ordinador amb so es poden escoltar com canten

Jacint Verdaguer. Plus Ultra

i música de Roger Mas

Curiositat africana..

Lola López és antropòloga i està especialitzada en l’Àfrica, un continent “amb més de 2.000 llengües vives” que “et posa davant d’una realitat tan diferent del que serien les pròpies certeses que un pot començar a dubtar de tot”. Arran d’això, va començar a estudiar la diversitat i com construïm la imatge de l’altre a Occident. “Si tinguéssim la capacitat dels africans de mirar els altres amb curiositat però sense classificar-los, seria una revolució”, conclou López.

Declaración de la Associació Catalana de Juristestes Demòcrates contra la impunidad de los crimenes de género de Lesa Humanidad cometidos por el Franquismo

Con motivo de las jornadas “Las Mujeres en la Guerra Civil y en la Dictadura franquista” celebradas en Barcelona los días 13 y 14 de noviembre de 2009, reunidas más de 20 personas expertas de diferentes ámbitos disciplinares, testimonios, represaliadas y con más de 200 asistentes se han examinado las cuestiones relativas al papel de las mujeres de las zonas rebeldes en contraposición a las de zonas republicanas; las mujeres represaliadas por haber sido la 1ª generación de mujeres en ejercer sus derechos y libertades, las mujeres víctimas de los olvidados crímenes de género de lesa humanidad; la mujer luchadora en la movilización política, sindical, antirepresiva; la mujer en la lucha armada y en el frente de guerra; la mujer durante la transición; la mujer como protagonista y única autora de su propia Memoria Histórica y la mujer delante de la falta de actos de reparación y justicia contra el olvido y la impunidad de los culpables.

En base a todo esto formulamos las siguientes conclusiones:

1- Exigimos “Verdad, Justicia y Reparación” para todas las víctimas del genocidio franquista en todas sus formas.

2- Denunciamos, en particular, el completo olvido dentro de la ley de la Memoria Histórica de los crímenes de lesa humanidad contra las mujeres republicanas y que son:

2.1) Vulneración flagrante de la Convención de la Haya de 1898 y de Ginebra de 1929 contra las mujeres combatientes por la II República.

2.2) Detenciones ilegales masivas y sin cargos de mujeres sistemáticamente como represalia por su defensa del régimen democrático republicano o por su simple lazo de parentesco.

2.3) Tortura y trato degradante a las mujeres dentro de las comisarías, prisiones y centros de detención ilegal del franquismo.

2.4) Violaciones y abusos sexuales a las presas y detenidas.

2.5) Vulneración de las condiciones higiénicas, alimentarias y sanitarias reconocidas en los Convenios Internacionales, en particular respecto a las madres lactantes presas y sus bebés, amontonados, durmiendo en el suelo y muchos de ellos dejados morir de hambre y enfermedad.

2.6) Crímen de Persecución, depuración de los cargos publicos y de ejercer profesiones liberales, así como privadas de ejercer cualquier trabajo. En consecuencia, estigmatizadas y condenadas a la marginación social.

2.7) Desaparición forzada de menores sustraídos de los brazos de sus madres presas, para ser entregados a familias adeptas a la dictadura. Éste continúa siendo el mayor caso vigente actualmente, a nivel europeo, de vulneración de los Derecho Fundamentales de las mujeres en la esfera de la maternidad y de desaparición infantil, expresamente contrario al Convenio Europeo de los Derechos Humanos y la Convención Internacional para la eliminación de todas las formas de discriminación contra la Mujer.

3- Reclamamos al Gobierno español la apertura de una “investigación oficial efectiva e independiente” de todos sus crímenes, tal y como exige el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que conduzca al esclarecimiento de los hechos y el enjuiciamiento penal de sus responsables.

Para todas las mujeres represaliadas por el franquismo:

ÉSTE ES NUESTRO MEJOR HOMENAJE.

The Clash. Spanish Bombs, del disc London Calling

Ar fa 30 anys de la publicació

Spanish bombs

Spanish songs in Andalucia
The shooting sites in the days of ‘39
Oh, please, leave the vendanna open
Frederico Lorca is dead and gone
Bullet holes in the cemetery walls
The black cars of the Guardia Civil
Spanish bombs on the Costa Rica
I’m flying in a DC 10 tonight

[Chorus]
Spanish bombs, yo tequierro y finito
Yote querda, oh mi corazon
Spanish bombs, yo te quierro y finito
Yo te querda, oh mi corazon

Spanish weeks in my disco casino
The freedom fighters died upon the hill
They sang the red flag
They wore the black one
But after they died it was Mockingbird Hill
Back home the buses went up in flashes
The Irish tomb was drenched in blood
Spanish bombs shatter the hotels
My senorita’s rose was nipped in the bud

[Chorus]

The hillsides ring with “Free the people”
Or can I hear the echo from the days of ‘39?
With trenches full of poets
The ragged army, fixin’ bayonets to fight the other line
Spanish bombs rock the province
I’m hearing music from another time
Spanish bombs on the Costa Brava
I’m flying in on a DC 10 tonight
Spanish songs in Andalucia, Mandolina, oh mi corazon
Spanish songs in Granada, oh mi corazon

(hi han drets d’autor)

 

Vandellós I. Detalls de l’accident i el CSN

Publicat a El Triangle 26-oct-2009 . Anna Rosa Martínez. Delegada de Greenpeace a Catalunya.

Fa vint-i-tres anys, Hispano-Francesa de Energía Nuclear (Hifrensa), que operava la central nuclear de Vandellòs I, va ignorar repetidament el requeriment del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de continuar el procés de re-avaluació de la seguretat de la central, en virtut del qual s’havia d’implantar amb caràcter d’urgència cinc modificacions imprescindibles des del punt de vista de la seguretat. El CSN, en una demostració de la connivència amb la indústria que encara presideix la seva actuació, va permetre que Vandellòs I continués funcionant tot i tan flagrant i perillosa desobediència. El 19 d’octubre de 1989, es va produir un incendi a les turbines de Vandellòs I que va provocar la caiguda de la majoria dels sistemes de seguretat. Només el treball valent d’alguns tècnics de la central i dels bombers va evitar que la temperatura del reactor acabés de pujar els 3 ºC que haguéssin provocat l’alliberament d’almenys 200 tones de diòxid de carboni radioactiu a l’atmosfera i qui sap si també la fusió del nucli de la central nuclear. El cost de les reparacions exigides per un CSN pressionat per la mobilització popular van fer que Hifrensa decidís tancar Vandellòs I, ja que no se’ls va permetre repercutir aquest cost en la tarifa elèctrica, com pretenien.

Vint anys més tard, són massa les lliçons que ni les companyies elèctriques ni el CSN ni la resta del lobby nuclear a Espanya no ha après de l’accident de Vandellòs 1. El juny d’enguany, el CSN va emetre un dictamen favorable al perllongament per 10 anys del funcionament de la central nuclear de Garoña tot i que aquesta, que ni tan sols compleix amb la normativa vigent, no havia aplicat el programa de millores que el CSN li va ordenar el 2006. I ho ha fet amb nocturnitat i traïdoria, tot saltant-se el requeriment legal d’establir, abans de setembre de 2008, un Comitè Assessor per a la Informació i la Participació Pública sobre la Seguretat Nuclear, com ha denunciat Greenpeace. Però no cal anar a Garoña: fa un mes El País informava el setembre d’enguany que el CSN encara no havia donat el vistiplau al pla d’acció proposat per ANAV per corregir les deficiències que van conduir a la fuita radioactiva de novembre de 2007. Heu vist que el CSN hagi exigit que Ascó I romangui aturada tot aquest temps?

Que les centrals nuclears són ara 20 anys més velles que ho eren l’any 1989 és trivial; el subsegüent deteriorament de la seguretat, no. Arreu del món, operadors i reguladors han identificat problemes d’envelliment prematur com ara la vibració de canonades, amb els esquerdaments, fuites o trencaments que alhora causen una corrosió severa, que ocasionen fuites i trencaments encara pitjors. Per no parlar de l’esquerdament per corrosió sota tensions que afecta el vas del reactor de Garoña. Al problema de l’envelliment s’hi ha d’afegir que la transició a la competència en el marc de l’alliberament del sector elèctric va dur a un acomiadament de matèria grisa de les centrals nuclears i a una gravíssima erosió de la cultura de la seguretat en els seus operadors. Un deteriorament que fins i tot el CSN ha hagut de reconèixer, en el cas de l’accident de Vandellòs II, degut a la degradació del sistema d’aigües essencials, i en el de la fuita d’Ascó I, escàndols que l’opinió pública va conèixer només gràcies a Greenpeace.

L’any 2002, l’Audiència Provincial de Tarragona va absoldre els quatre imputats per l’incendi, i l’any 2002 el Tribunal Constitucional va anul·lar la multa de 70 milions sol·licitada per l’accident. Quines poden ser, a la llum dels fets, les lliçons, vint anys més tard, de l’incendi de Vandellòs I? Per a la indústria, que podia actuar – i pot seguir actuant — amb impunitat a l’aixoplug del CSN. Per a nosaltres: que la única central nuclear segura és la central nuclear desmantellada.

Les fronteres a Europa canvien ..

i també amb detall a alemanya

La LLibertat. Joan Margarit

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.